El bloc del Moixet

NOVETAT EDITORIAL: LES JORNADES D'ESTUDIS LOCALS

2010-01-28T01:20:00.000-08:00

A la fi ha vist la llum el número extraordinari d'Edicions del Moixet Demagog que reuneix les comunicacions presentades a les Jornades d'Estudis Històrics de Santa Catalina i Es Jonquet fetes el 2005 i 2008.

Al llibre hi trobareu les següents comunicacions:

El cop d’estat, la repressió i la memòria històric, de Xavier Margais.

El moviment associatiu als barris de Palma des de finals del segle XIX fins al 1936, de Manel Santana Morro.

El Cercle d’Obrers Catòlics de Santa Catalina (1910-1919), de Catalina Martorell Fullana – Pere Fullana Puigserver.

Treballadors de la mar i vida associativa a Santa Catalina (1925 – 1943), de Pere J. Garcia Munar.

El comportament electoral del Raval de Santa Catalina durant la II República (1931-1936), de Josep Tomàs Ramis Salamanca.

El valor patrimonial des Jonquet. La lluita per la salvació d’un barri, de Catalina Bosch Cardona i Catalina Martorell Fullana.

Republicans i socialistes cataliners durant la Segona República, de Catalina Martorell Fullana.

El turisme de Santa Catalina: Aproximació Antropològica i Històrica, de Joan Pau Jordà i Sánchez.

Presentació del llibre ‘Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista’

2010-01-05T11:16:00.000-08:00

Divendres 8 de gener es presenta a Pollença el llibre Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista de Manuel Pérez.

Es tracta d'una reedició de l’obra original feta per la nostra editorial i el Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats”.

La presentació, organitzada per Iniciativa Ciutadana per Pollença, tindrà lloc al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya i començarà a les 20:30 hores.

Vos esperam!!

RESSENYA A DIARI DE BALEARS

2009-11-03T04:04:00.001-08:00

Bartomeu Fiol ha fet un article avui al Diari de Balears dedicat a l'obra de teatre d'Antoni Nadal. hem de dir que, en la nostra opinió, fa una lectura bastant correcta del que s'explica a l'obra. Per poder veure l'article pixau aquí:

http://dbalears.cat/actualitat/Opinió/tot-un-repte.html

EL MOIXET A URXELLA

2009-10-26T02:46:00.000-07:00

La bona gent d'Urxella ens han donat els molts d'anys des del seu bloc:

http://alternativa.balearweb.net/post/78501

RESSENYA LLIBRE D'ANTONI NADAL I PAULA PROHENS A EL PAÍS

2009-10-26T01:01:00.000-07:00

El bon amic Andreu Manresa fa ressenya de dues de les darreres novetats de l'editorial a la seva pàgina dominical d'El País.

RESSENYA LLIBRE D'ANTONI NADAL A DIARIO DE MALLORCA

2009-10-25T14:42:00.001-07:00

NOVETAT: EL CAMÍ DE TERNELLES

2009-09-29T11:30:00.000-07:00

Avui ha sortit de la impremta el llibre: " El camí de ternelles.Història, natura, problemàtica, tancament i excursions per un paratge inoblidable", de Joan Ramon Bosch i Pere Josep Garcia. Amb il·lustracions de Xisco i Ramon Provençal.

Es tracta de la segona edició d'una primera que es va treure amb motiu de la polèmica que existeix pel tancament del camí públic de Ternelles i la laxa actitud de les autoritats i administracions al respecte.

Aquest volum enceta una nova col·lecció, el Molí den Garleta, dedicada als temes relacionats amb la Natura i els animals.

El proper divendres dia 2 Miquel Àngel March farà una xerrada sobre la toponímia de Ternelles i nosaltres aprofitarem per presentar aquesta segona edició.

AVUI COMPLIM TRES ANYS!!!!!!

2009-09-26T05:24:00.000-07:00

Avui, dia 26 de setembre, és el nostre aniversari.

Fa tres anys que Edicions del Moixet es va refundar i va començar una nova singladura. Ha estat tres anys emocionants i volem donar les gràcies a tots els que han confiat amb nosaltres (autors, col·laboradors, il·lustradors, fotògrafs i altres).

Poc a poc donam forma a la nostra idea de cultura i societat: MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES!

Que els nostres camins es creuin sovint!

PRESENTACIÓ

2009-09-08T12:01:00.001-07:00

Aquesta imatge correspon a la presentació que férem el passat dia 4 de setembre al local de l'associació Waka, de Ciutat. Gràcies a tots per haver vingut.

PRESENTACIÓ DE "cUATRO MESES DE BARBARIE"

2009-09-03T23:53:00.000-07:00

Avui divendres dia 4 es presenta el llibre "Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo el terror fascista, de Manuel Pérez.

La presentació tindrà lloc al local de l'associació cultural Waka, a les 20,30; al carrer de Sa Calatrava, 1, Ciutat.

Vos hi esperam!

"CUATRO MESES DE BARBARIE" Nou llibre

2009-09-02T03:57:00.000-07:00

Manuel Pérez ( Osuna, 1887- Rio de Janeiro, 1964) va emigrar de jove al Brasil i allà va participar en distintes lluites socials fins que va ser expulsat l’any 1919 per les autoritats i enviat a l’Estat espanyol. Allà es va integrar dins l’anarquisme peninsular.

El juliol de 1936 la CNT a les Illes Balears va decidir celebrar un congrés per intentar revitalitzar l’organització i iniciar una nova etapa com a regional diferenciada de la catalana a la que sempre havia estat associada. Es tractava, doncs,del congrés constituent de la regional de Balears que es celebraria els dies 18 i 19 de juliol. Tot i els moments convulsos que vivia l’Estat espanyol i els rumors sobre un possible cop d’estat, Manuel Pérez viatjaria l’horabaixa del 18 de juliol cap a Mallorca a bord del Ciudad de Valencia.

Manuel Pérez es trobaria amb l’alçament feixista. Segons ell mateix conta participà en la resistència als sublevats però finalment s’haurà d’amagar a la barriada palmesana de La Soledat (llavors, La Llibertat). Es va amagar a casa de la militant cenetista Júlia Palazon.

Després de quatre mesos d’inquietud davant les notícies sobre la violenta repressió i el fracàs del desembarcament republicà de Bayo Manuel Pérez, juntament amb onze companys aconsegueixen fugir de l’illa i arriben a Menorca després d’una atzarosa travessia.

Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo la represión fascista és un opuscle que Manuel Pérez va escriure i que es va editar l'any 1937. En aquest text parla d'aquests quatre mesos que va passar a Mallorca i va ser un dels primers testimonis publicats del que estava passant a l'illa des del cop d'estat del 18 de juliol de 1936.

1 de Maig a Pollença

2009-05-02T09:04:00.001-07:00

Ahir varem posar una paradeta a la plaça de Pollença. El concert va estar molt bé i l'ambient va ser agradable.

Un carrer per a Francesc Ferrer i Guàrdia

2009-03-10T02:40:00.000-07:00

L'editorial s'adherit a la campanya "Un carrer per a Francesc Ferrer i Guârdia". Es tracta d'una campanya que ha engegat la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona. Aprofitant el fet que enguany es commemora el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia després que fos pres, jutjat i afusellat el 13 d’octubre de 1909 al castell de Montjuïc.

A la fotografia teniu a en Ferrer "acompanyat" de guàrdies civils, una mostra de com es sol tractar a la pedagogia i als llibertaris per aquestes terres.

Francesc Ferrer i Guàrdia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ferrer_i_Gu%C3%A0rdia ) va ser l'impulsor de l'Escola Moderna.

El 1937 la Barcelona democràtica i republicana ja va tenir clar que la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia mereixia un reconeixement al Centre de la Ciutat i d’aquesta manera el que avui es coneix com a Plaça Urquinaona, fruit del canvi de nom sofert amb l’arribada de la Dictadura Franquista, va ser inaugurada amb el nom de Plaça de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Si voleu adherir-vos o tenir-ne més informació: http://www.laic.org/cat/fig/carrer-ferrer.php

II Jornades d'Estudis Històrics de Santa Catalina i Es Jonquet

2008-11-24T14:15:00.000-08:00

Se atraquen les II Jornades d'Estudis Històrics de Santa Catalina i Es Jonquet. Fins al moment tenim confirmades sis ponències:

- Joan Pau Jordà: Model turístic actual a Santa Catalina.

- Josep Ramis: Comportament electoral durant la Segona República.

- Catalina Martorell: Republicans i socialistes durant la Segona República.

- Pere J. Garcia: Professions de la mar 1920- 1936.

- Catalina Bosch i Catalina Martorell: el valor patrimonial des Jonquet. La lluita per la salvació d'un barri.

- Ana Laura García: El Bar "El Isleño".

Les ponències es llegiran a partir de les 11 del matí al Centre Cultural d'Es Jonquet (Molí d'en Garleta)

Després a les 16,00 hores es farà una visita guiada per la barriada que partirà des de l'església de Sant magí (Parròquia de la Immaculada Concepció).

No cal dir que els actes són oberts a tothom.

Es tracta d'unes Jornades sense suport institucional i que s'organitzen gràcies a una comissió de tres persones.

RESSENYA A LA REVISTA ILLACRUA

2008-11-19T04:00:00.000-08:00

La revista catalana Illacrua en el seu número 162 ha publicat una ressenya de la nostra plagueta "Dragonera pes dragons! ", de Pere Josep Garcia.

Sa Dragonera: història d'una ocupació

2008-06-22T13:54:00.000-07:00

Mentre esperau la presentació del dimecres aquí teniu un programa d'Ecominuts (TV Mallorca):

http://www.youtube.com/watch?v=imDi2yUkiVE

HISTÒRIA DE LA LLUITA ECOLOGISTA PER SA DRAGONERA

2008-06-22T13:37:00.000-07:00

El proper dimecres 25 de juny, a les 21 hores, al Centre Porta Gran (plaça Josep Ma. Quadrado, 2) de Palma tindrà lloc la presentació de la plagueta Dragonera pes dragons! Història de la lluita ecologista per salvar Sa Dragonera (1974-1995), de Pere Josep García Munar.

La presentació anirà a càrrec d'Ivan Murray, geògraf, i de l'autor mateix.

El divendres dia 27, a les 21,00 hores la presentació tindrà lloc al Centre Cultural de Pollença.

Us hi esperem!

ENS HEM ACTUALITZAT!!!!

2008-02-03T13:01:00.000-08:00

El nostre webmaster (si es diu així) però indubtablement benefactor Javi Vegas ha actualitzat la nostra pàgina. Ara ja tenim tots els nostres llibres a la web.

Enguany veurem què passarà. Tenim preparades un parell (mallorquí) de sorpreses.

Presentació d'"OjOcOjO: retrats d'un ésser inexistent" II

2007-12-18T13:43:00.000-08:00

Algunes imatges de la Presentació.

Presentació d'"OjOcOjO: retrats d'un ésser inexistent" I

2007-12-18T13:42:00.001-08:00

Aquí teniu un dels curts que es va projectà a la meravellosa (no la podem qualificar d'una altra forma) presentació del llibre "OjOcOjO: retrats d'un ésser inexistent" a Can Lliro (Manacor) el passat divendres

OjOcOjO: RETRATS D'UN ESSER INEXISTENT- NOU LLIBRE

2007-12-08T03:37:00.000-08:00

Amb aquest llibre iniciam una nova col·lecció dedicada a la fotografia- El Born de ses Bolles- i que intentarà treure un o dos volums cada any dedicats a fotografs que nosaltres trobam interessants i als que, per un motiu o l'altre, encara no han tingut oportunitat d'editar la seva feina reunida en un llibre.

El llibre OjOcOjO. Retrats d'un ésser inexistent, de Pi Subirats i fabra es presentarà el proper divendres dia 14 a les 21,00 hores a Can Lliro (Manacor).

A la presentació es projectaran dos curtmetratges amb els dos protagonistes del llibre ( Doctor Enfermo i Doctor Magneto).

PRESENTACIÓ A BARCELONA

2007-11-28T00:16:00.001-08:00

Demà dijous dia 29 a les 20,00 hores a la Casa Palestina (carrer Leopoldo Alas, 12; al costat de la Plaça del Sol) es presentarà el nostre llibre Homes i dones per la pau Converses a Israel i Palestina sobre la pau, els drets humans i la justícia de Miquel Àngel Llauger, Rodrigo del Pozo i Margalida Capellà.

SURT LA GASETA DE SANTA CATALINA

2007-11-25T13:49:00.000-08:00

Després de mesos d'espera a la fi ha sortit al carrer "La Gaseta de Santa Catalina" un periòdic que informarà (intentarà) sobre el raval de Palma. El punt de partida ha estat humil però esperam poder anar ampliant pàgines, lectors i punts de recollida
(La Gaseta és de franc).

Avui, per cert, és Santa Catalina.

PETITS EDITORS, GRANS AMBICIONS

2007-10-22T09:55:00.000-07:00

Aquest és el títol d'un article interessant d'André Schiffrin que Le Monde Diplomatique ha publicat a la seva edició d'octubre. Schiffrin parla de la importància de les petites editorials dins l'ecosistema editorial mundial.

Parla de com moltes vegades han estat aquestes les que s'han encarregat de donar veu a les idees crítiques en aquests temps on el 90% del món editorial està dominat per tres o quatre grups editorials.

L'article és interessant però, a part de repetir moltes de les idees que ja comenta a El control de la paraula (editat per Anagrama)i que estan una mica desfasades (és a dir, per exemple, la realitat d'Ordfront ha canviat molt en l'actualitat tot i que l'exemple no és dolent), on la cosa comença a tombar és quan parla de confiar o exigir a l'estat que s'encarregui de mantenir algunes editorials- quines, quins criteris-. Per als que propugnam un altre model de cultura confiar la cultura a l'estat és com confiar cegament en el mercat.

El que s'ha d'intentar és crear una societat crítica i activa que demandi- i de fet ho fa- aquestes edicions i no estaria malament que els que propugnen i defensen les petites editorials les fessin més cas i publicassin en elles demostrant que es pot prescindir de segons quins privilegis a favor d'una societat més lliure.

Les editorials han de participar d'una forma activa en la creació d'un teixit social i cultural lluny del mercat.

Dins la mateixa edició hi ha un interessant article de Christian Christensen titulat " Éxito sorpresa de documentales contestatarios" que entre altres coses parla de la productora New Brave Films i la seva web New Brave Theaters i ens parla d'un nou sistema de distribució- distribució allunyada de les majors- que apropa als espectadors als autors i fa als primers també ser copartíceps i coprotagonistes del fet cultural. Aquest sistema, aplicat als documentals, tal vegada es podria aplicar- adaptant-ho, a les editorials.

Nosaltres hem llegit els dos llibres de Schiffrin i els trobam interessants. De fet, el primer que va caure a les mans de la redacció editorial, L'edició sense autors,vàrem subratllar algunes línies. El segon no ens va donar el que esperàvem.

NOVETAT EDITORIAL

2007-10-10T13:03:00.000-07:00

Avui ha arribat a les llibreries una novetat nostra Conflicto social y pensamiento anarquista en Menorca (1897-1936), d'Ignacio Martín Jiménez.

L'autor, Ignacio Martín Jiménez(Valladolid, 1964-) és doctor en història contemporània, professor d'història i autor de nombrosos materials didàctics multimedia. Entre els seus camps d'investigació està la Guerra Civil i la repressió franquista, el primer franquisme, història de l'educació a Espanya, la implantació del cinema i els comportaments socials a començaments del segle XX. Podeu trobar articles seus a revistes com Historia 16, La Revista Menorca o la revista d'Historia Contemporánea.

Ignacio Martínez resseguint-les a través del periòdic llibertari El Porvenir del Obrero ens parla d'un moviment, el llibertari, que va ser molt actiu i ric en expressions i fet a un indret tan limitat geogràficament com és l'illa de Menorca.

Amb aquest volum obrim una nova col·lecció que es dirà Sol i Llibertat, que vol donar a conèixer la història llibertària d'aquestes terres. El nom de la col·lecció recull el nom d'un grup anarquista d'Inca (Mallorca) molt actiu als anys trenta.

5O ANYS DE L'HELVÈTICA ( III )

2007-10-02T01:54:00.000-07:00

I seguim celebrant aquest tipus de lletra que va donar peu a aquella famosa màxima entre tipògrafs i dissenyadors de : "Davant el dubte, utilitza l'helvètica".

L'Helvètica va ser un dels tipus més populars de finals del segle XX. Era una icona de l'escola suïssa de tipografia. Va ser desenvolupada per la Fundició Haas (Suïssa). Durants els anys seixanta era sinònim de modernisme i cosmopolitisme. La seva aparença feliç i les seves línies netes facilitaven aquesta identificació.

Durant els darrers anys, sobretot amb l'aparició dels ordinadors, i- per motius econòmics- l'Arial ( encara es pot sentir dir "L'helvètica és aquella que se sembla a l'Arial, oi?")- còpia barata- ha substituït a l'helvètica i és de les poques fonts que es solen utilitzar a la web.

50 ANYS DE L'HELVÈTICA ( II )

2007-10-01T13:06:00.000-07:00

Esper que els puristes em perdoneu l'utilització de la paraula lletra com a sinònim de tipus. Sabem que no és el mateix i que la tipografia mereix un respecte. La respectam profundament però a vegades la sang arravalera ens traeix i ens fa parlar d'una forma molt descuidada...

50 ANYS DE L'HELVÈTICA ( I )

2007-10-01T13:05:00.001-07:00

Probablement és de les lletres més freqüents que s'utilitzen a l'hora de confeccionar un rètol, un cartell o el texte d'una samarreta. Idò aquesta lletra fa 50 anys! Moltes vegades confosa amb l'Arial- denominada com un tipus fals ( es va crear per no tenir que pagar els drets d'autor de l'H). El vídeo que hem penjat és el trailer d'una interessant pel·lícula que han fet sobre el cinquentenari d'aquesta lletra tan deliciosa.
Bé, més sobre ella demà.

Breakfast at Tiffany's - The Final Scene

2007-09-27T13:41:00.001-07:00

Ahir férem un any! Farà un any que vaig berenar amb en Pep a un bar a les sis de la matinada per després agafar un tren cap a Manacor on m'esperava en Xavi de Recerca per anar a Cal notari a Son Servera- una bona excursió, què te pareix secretari?- per després anar a Manacor per fer una bona berena al Berlin. Sí, un any que legalitzarem tot el trull i començarem la paperassa.
Idò ahir, la redacció en ple d'aquesta editorial (menys dos tropos que estan l'un a Menorca i l'altre a Stockholm) és a dir na Kipi, na Coca i el sotasignant ens anàrem a fer unes cerveses i una mossegada mentre pensaven en el moix que més enveja aquesta editorial que és ni més ni manco que Cat.
Ai,

Moon River, wider than a mile,
I'm crossing you in style some day.
Oh, dream maker, you heart breaker,
wherever you're going I'm going your way.
Two drifters off to see the world.
There's such a lot of world to see.
We're after the same rainbow's end--
waiting 'round the bend,
my huckleberry friend,
Moon River and me.

i qui no? I qui no?

Un any! i alive and kickin' com en Rosendo loco (s) per...

Albert

ULTIMA HORA DEL DIUMENGE

2007-09-25T14:51:00.000-07:00

Per si heu llegit el suplement dominical de l'Última Hora i vos heu interessat en el llibre que mencionen a l'article que parla sobre el Club Marítim del Molinar vos hem de dir que aquest l'hem publicat nosaltres! Podeu veure unes fulles a la pàgina web a l'apartat de llibres.

EL MILLOR DE NOSALTRES

2007-09-24T12:27:00.000-07:00

Ja ha sortit al carrer "El millor de nosaltres", de Joan Gomila. Es tracta de l'obra del primer guanyador de la primera edició del premi de teatre "Antoni Frau i Sans" que organitzam conjuntament l'editorial Can Sifre- que s'encarrega de la publicació- La Dinamo ( un estudi de disseny, hola Santi) i les Plaguetes del Raval.

Una imatge del jurat- que es va cobrar la seva feina en forma de dues canyes per barba en dues reunions- i que va debatre amb ferocitat les distintes opcions. D'esquerra dreta: Pep Ramon Cerdà, Joan Arrom, Antoni Nadal i Pilar Arnau.

Noves tecnologies

2007-09-21T11:24:00.001-07:00

El llibre també va ser fruit d'una nova tecnologia un temps. Aquest vídeo en noruec ens recorda. Està en noruec però subtitulat a l'anglès i és molt però que molt bo.

PRESENTACIÓ D'"HOMES I DONES..." ( II)

2007-09-20T12:07:00.000-07:00

Com molts s'hauran adonat les fotografies estan girades a l'anterior entrada. Aquí tenim a Meir Margalit explicant la seva visió de la situació que es viu a l'Orient Mitjà. Molta gent ens va comentar que havien sortit molt contents d'haver assistit a l'acte. Entre altres coses es va anunciar la intenció de crear una xarxa de solidaritat- o millor d'integrar a Mallorca dins d'una- amb Palestina. Meir, que surt entrevistat al llibre va donar una visió optimista- sense voler de deixar de ser realista- del futur del conflicte i la seva possible solució.
Desgraciadament a aquelles terres quan una cosa sembla no poder ser més enrevessat sempre hi ha una volta més de tornavís. Molts vàrem berenar al matí amb aquesta notícia:

PRESENTACIÓ D'"HOMES I DONES..." ( I )

2007-09-20T11:54:00.000-07:00

A aquesta fotografia podem veure a David Abril, que va ser l'encarregat de substituir a Fina Santiago, Consellera d'Afers Socials del Govern Balear que havia de venir però que va quedar "atrapada" a l'aeroport de Barcelona- això dels retards comença a ser una imatge quotidiana en els viatges de o cap a l'illa-. Després tenim a Miquel Àngel Llauger i Rodrigo del Pozo ( coautors del llibre juntament amb les dones de la foto),Meir Margalit, Coordinador del Comitè Israelià Contra la Demolició de Cases i Margalida Capellà- coautora del llibre- i Virgínia Paradinas- autora de les fotografies que completen el llibre i de la fotografia de la coberta.

A aquesta imatge tenim una panoràmica del públic que hi havia a la sala del Centre Cultural Porta Gran on es va fer la presentació. En honor a la veritat hem de dir que la gent de Porta Gran es va bolcar amb la presentació i varen fer una picada- la paraula no fa justícia a les bones coses que prepararen- per després de la presentació que només es pot qualificar de meravillosa. Tot varens er facilitats per part del Centre.

PRESENTACIÓ D'"HOMES I DONES PER LA PAU"

2007-09-16T14:11:00.000-07:00

El proper dimecres dia 19 de setembre, a les 20.30 al Centre Porta Gran (Plaça Josep Ma. Quadrado, 2. Palma)presentarem el llibre Homes i dones per la pau Converses a Israel i Palestina sobre la pau, els drets humans i la justícia de Miquel Àngel Llauger, Rodrigo del Pozo i Margalida Capellà.

A part dels autors la presentació anirà a càrrec també de Fina Santiago, Consellera d'Afers Socials del Govern Balear i de Meir Margalit, Coordinador del Comitè Israelià Contra la Demolició de Cases.

Vos esperam!

FRANKFURT

2007-09-15T07:34:00.000-07:00

Ja causa estupor i escàndol la presència marginal i marginadora dels escriptors i escriptores balears a la Fira que enguany es dedica a la cultura catalana així que, com hauríem de qualificar l'espai que tenim els editors balears a l'estand de l'IRL? La veritat és que és de pocavergonyes.

Si és veritat que l'IEB s'ha gastat una doblerada en això és per plantejar-se si no hagués sortit a compte llogar un estand propi a la Fira ( un o dos mòduls) que tampoc costa tant com diuen que ha costat la "col·laboració" amb l'IRL. Això hagués significat tenir un apartat al catàleg oficial de la Fira i l'oportunitat de fer activitats i que aquestes fossin anunciades per l'organització.

MISERY LIT

2007-09-12T10:43:00.000-07:00

el diari "The Guardian" ja parla de "fenomen"- veure l'article que va sortir el 15/06/07- i assenyala una novel·la de Dave Pelzer com la que va donar el sus a aquesta nova moda dins el món editorial. Es tracta de la "misery lit" (la literatura de la misèria). Es a dir, preferiblement novel·la autobiogràfiques amb una infantesa terrible, drogadicció durant l'adolescència i agressions sexuals. Títols explícits de l'estil de "Papà, sis plau, no" o altres del mateix pelatge, una imatge de coberta d'un infant maltractat o plorant. Llenbguatge senzill, directe i el més explícit possible. Ah, sí, amb un final que ens torni l'esperança en l'ésser humà. El "reality show" a la literatura. L'editorial Harper- en la secció Nonfiction- qualifica aquestes novel·les de "memòries inspiradores".

Així que, compte amb el que ens ve a sobre! Tot el que es belluga al món anglosaxó acaba important-se aquí.

Albert

Hàbits lectors

2007-09-10T10:15:00.000-07:00

Ja ho diu en Sebastià Bennàssar al seu article d'avui dia 10 al Diari de Balears: el tema dels hàbits lectors és la " de mai acabar".
La veritat és que no tan sols és alarmant la manca de lectures en els estudiants universitaris. Als professors i mestres actuals també s'hi dóna.
No fa poc comentava amb un amic la sorprenent notícia d'un membre del jurat d'un premi de literatura de recent creació que no sabia qui era Paul Auster. La persona en qüestió era un conegut professor universitari. Si no coneix Paul Auster, que direm d'altres autors com Leavitt, Hall o John Fante?
Una altra cosa que crec que se li escapa és que la proliferació dels Sierra i Fabra vol dir que aquests al·lots només han llegit llibres quan lis han posat una pistola al cap (vulgo: llibre de lectura obligatòria).

Albert

L'article en qüestió:

Hàbits lectors?

Avui, com que no sabia molt bé sobre què havia d’escriure he decidit tornar a treure el tan amanit tema dels hàbits de lectura. La veritat és que no hi ha moltes coses noves per afegir a aquest tema si exceptuam algunes converses estivals amb els amics que sempre van molt bé. Però passa que aquestes converses moltes de vegades són amb amics mestres que, a més a més, fan classes a les facultats de magisteri i que, per tant, es dediquen a formar els nous mestres. I aleshores la qüestió dels hàbits de lectura sí que ofereixen paràmetres nous (i per descomptat desencoratjadors).
La meva amiga cada principi de curs demana la llista dels autors preferits als seus alumnes (universitaris, no fotem), amb la intenció que els llibres que més han agradat puguin formar part, juntament amb les seves propostes, de la llista de lectures de consens per treballar a l’aula. El resultat, confirmat per ella mateixa, va empitjorant d’any en any. «No sé si és millor que no sàpiguen què posar a la llista, o els noms que hi apareixen». I és que entre aquests noms hi abunda l’inefable Jordi Sierra i Fabra i subproductes literaris de l’estil. «Imagina’t, aquests són els que han d’ensenyar qualque cosa als nostres fills!» em diu la meva amiga escandalitzada mentre tirem avall una de les xocolates desfetes de la granja pallaresa del carrer Petritxol (sí, heu llegit bé, xocolata desfeta en ple agost, però és que aquest agost la cosa no dóna per a més). Jo no en tenc, de fills, però ella ja en té dos i està ben preocupada.
I mentre tot això passa les institucions estan ben preocupades i intentant començar un nou programa de difusió de la lectura, però si ho pensam bé la cosa és greu, perquè aquesta campanya no va acompanyada d’altres mesures més efectives, i quan em refereixo a mesures més efectives em refereixo a treure bazòfies televisives com tots els fulletons que es passen per les cadenes de televisió (atenció, amb els nostres diners, no fotem) i programar en prime time programes literaris de qualitat i interessants (i segur que n’hi ha, i si no basta recórrer al mestratge de Pivot i la televisió francesa). Clar que el risc és perdre les eleccions per culpa de totes aquestes hordes consumidores de fems a qualsevol hora —menjau merda, milions de mosques no poden estar equivocades.
Sigui com sigui, començam a tenir un problema. El nivell de l’educació en aquest Estat en àmbit general i en aquesta Comunitat en particular no és d’allò més òptim, i si els futurs mestres escriuen com he pogut veure aquests dies —i alerta que he vist alguns treballs dels considerats alumnes brillants— i els resultats de les enquestes lectores són el que són, necessitam mà de metge perquè la nostra educació ingressarà a la UVI. Per sort la consellera ha advertit de la necessitat d’un pla integral de lectura i per sort encara hi ha als nostres instituts i centres educatius professors i mestres de les fornades que creien en la seva feina, d’aquells que estaven entusiasmats per formar persones. Seria bo que al pla integral de lectura s’hi sumàs un pla de recuperació dels millors elements que tenim a les nostres aules, i que el seu exemple serveixi d’estímul.
Ara bé, si els pares dels nostres nens no llegeixen, si la nostra societat no llegeix, sabeu quin serà el nostre futur? Fer totes les feines que no voldran fer els europeus que sí llegeixen. El repte passa per la nova Europa i correm el risc de quedar a la cua. Malgrat la invasió de títols de Sierra i Fabra i companyia.

Sebastià Bennasar. Periodista

Sobre Internet i els llibres

2007-08-28T13:12:00.000-07:00

Ahir el País va publicar un interessant article sobre la relació entre els llibres i internet. O millor, la lectura i internet. Estam totalment d'acord amb el que diu al
final de l'article: " Algo que debería preocupar a los detractores del digitalismo que alertan contra los presuntos efectos perversos del hipertexto feroz, pues cuanto más peligroso y transgresor parezca, mucho más atractivo resultará para los jóvenes. Y es que vino viejo o vino nuevo poco importa, con tal de que la lectura atrape lectores y cumpla la función embriagadora y espirituosa que le es propia".
També menciona el gran llibre de Pennac "Com una novel·la". Lectura obligada, sí senyor!

Albert

¿Quién teme al hipertexto feroz?

Cuando sueña que es engullida por el irresistible ascenso de Internet, la Galaxia Gutenberg se echa a temblar. Y su pesadilla se parece al cuento de Caperucita, pues quienes están siendo devoradas no son las empresas editoriales, cuyas sucursales electrónicas hacen de cazadores mercenarios vendidos al lobo feroz, sino las criaturas juveniles, cuya cándida mente se deja seducir por los perversos peligros que les acechan en el bosque digital: pederastia, pornografía, manipulación, etcétera.

En efecto, la educación sentimental de los menores de la e-generación está guiada por el influjo de la lectura digital, y ya no por el espíritu de la lectura impresa como se cree que sucedía con las generaciones previas. Y al decir de los oráculos, ese cambio educativo ejercerá consecuencias decisivas, venturosas para los panglosianos que ensalzan las virtudes mágicas del digitalismo, desastrosas para los agoreros que denuncian sus vicios perversos. Pues aunque unos lo interpreten como un impacto providencial y los otros catastrófico, tecnófilos y tecnófobos coinciden en atribuir una importancia desmedida al cambio de soporte lector, sin que se les haya ocurrido que estemos ante otro caso de vino viejo en odres nuevos.

Los apologistas del digitalismo simbolizan sus virtudes en el hipertexto: un espacio virtual de mayor complejidad que el texto escrito tradicional, pues todas las páginas digitales están conectadas por enlaces en cadena que las remiten a otras páginas derivadas hasta componer un laberinto multinivel análogo al borgiano jardín de los senderos que se bifurcan. Pero además, el hipertexto permite leer y escribir simultáneamente, para conectarse en tiempo real a una conversación plural que se reescribe sobre la marcha por la acción espontánea de múltiples vo-luntarios. Así se abre el acceso colectivo a un discurso emergente con forma de diálogo polifónico que aúna la doble virtualidad de la oralidad y la escritura y en el que desaparece la separación asimétrica entre autor y lector, permitiendo a todos interactuar de tú a tú en pie de igualdad. Lo cual democratiza la república de las letras, que deja de ser una oligarquía platónica de sabios autores para convertirse en una sociedad abierta de lectores-escritores.

Frente a esto, los detractores del digitalismo atacan el hipertexto con el argumento de que impide aprender a pensar con la misma eficacia que lo hacía la escritura tradicional. Es posible que la lectura digital sea superior a la impresa por su mayor capacidad de información, pero la lectura impresa es muy superior a la digital por su mayor capacidad de formación, pues para aprender a pensar hacen falta textos lineales escritos por autores consagrados. Textos lineales porque sólo se aprende a pensar leyendo relatos de hechos consecutivos cuyo hilo argumental esté lógicamente encadenado por consecuencias de causa a efecto. Algo que el hipertexto no permite hacer, pues sus unidades están interconectadas aleatoriamente careciendo de estructura lógica. Y de autores revestidos de autoridad universal para aprender de ellos a evaluar la realidad, rechazando el relativista todo vale del hipertexto arbitrario cuya única jerarquía es el ranking cuantitativo.

Pero este modelo canónico de lectura lineal y autorizada es una caricatura improbable de la lectura efectiva, pues nadie lee en realidad así.

Recuérdese el libro de Daniel Pennac Como una novela que revela el proceso real de adquisición del hábito lector, incluyendo su decálogo de derechos: a hojear, a releer y a no leer, a saltarse las páginas, a no terminar el libro, a leer cualquier cosa y en cualquier lugar... No se aprende a leer linealmente y de pe a pa sino sólo fragmentariamente y a salto de mata, empezando los libros por la mitad, saltando de uno a otro y leyendo el final antes del principio. Y nadie respeta el santoral del canon autorizado, pues se mezcla a los autores malditos o genéricos con los consagrados. Pero esto es lo mismo que se hace con la lectura digital, navegando a tientas a través del hipertexto de unas páginas virtuales a otras con pasos adelante y atrás. Así que no hay nada nuevo bajo el sol: es la misma vieja lectura sólo que leída en vistosos odres virtuales de flamante factura digital. De ahí que se pueda establecer una fertilización cruzada entre el hipertexto impreso y el digital, colonizando como depredadores oportunistas un hipertexto mixto que se saquea a placer con objeto de saciar la avidez del lector. Y esas lecturas cruzadas se combinan de forma compleja en la memoria del lector digital e impreso hasta que aprende a pensar espontáneamente a partir de su dispersa experiencia lectora.De modo que la nueva lectura digital es la continuación de la vieja lectura impresa leída por otros medios. Así lo demuestra la evidencia de los índices de lectura, pues son los mismos jóvenes escolarizados quienes lideran tanto la lectura impresa como la digital. No es extraño, por tanto, que la vieja industria editorial se esté pasando con armas y bagajes a su presunto enemigo digital, esperando expandirse por su abierto territorio para colonizarlo en provecho propio. Pero ¿por qué cambian los jóvenes de soporte lector, pasando de uno a otro sin solución de continuidad? Hoy los jóvenes buscan en las páginas digitales la realización de unas promesas que antes encontraban en las páginas impresas pero que ahora éstas ya no saben ofrecer. Entre ellas destaca la promesa de innovación y creatividad, muy importante para los jóvenes cuya inexperiencia les lleva a identificarse con la última novedad. También influye la promesa de identidad y reconocimiento, pues en la red se encuentran virtuales fraternidades de pares. Pero la más atrayente es la promesa de misterio, secreto y peligrosidad.

Al decir misterio me refiero al clima enigmático de riesgo, incertidumbre y expectación que atrae como un imán en las novelas de suspense y aventuras. Pero eso se encuentra hoy mejor en la red, un laberíntico archipiélago poblado de islas misteriosas donde la aventura aguarda a la vuelta de cada esquina. Al decir secreto aludo al turbio clima de simulación y clandestinidad que permite ocultarse tras identi-dades anónimas para llevar una doble vida contando con la complicidad fraterna. Es lo que Daniel Pennac llama bovarismo para la literatura: el morboso estigma de pecado y culpa colectiva que se comparte con los demás afiliados a la sociedad secreta de lectores viciosos en la que se ingresa con la adicción a la lectura. Pero ese bovarismo literario está hoy amplificado gracias a la red, transmisora de virulentas epidemias de bovarismo virtual y poblada por multitud de sectas que garantizan la fraterna complicidad de los adictos a su culto secreto.

Y al decir peligro apunto al malsano clima de transgresión y perversidad que aguarda a quienes se introducen en los moralmente dudosos paraísos artificiales prometidos por las páginas digitales. Baudelaire erigió a las flores del mal en emblema de la poética moderna, un legado maldito que después heredaría el surrealismo para hacer del cadáver exquisito y del disparo indiscriminado contra la muchedumbre la máxima expresión estética. Pero lo mismo puede decirse de la poética digital que hace del malditismo transgresor su espina dorsal, creando una morbosa expectación por lo freaky que atrae poderosamente a la juventud. Algo que debería preocupar a los detractores del digitalismo que alertan contra los presuntos efectos perversos del hipertexto feroz, pues cuanto más peligroso y transgresor parezca, mucho más atractivo resultará para los jóvenes. Y es que vino viejo o vino nuevo poco importa, con tal de que la lectura atrape lectores y cumpla la función embriagadora y espirituosa que le es propia.

Enrique Gil Calvo es profesor titular de Sociología de la Universidad Complutense de Madrid.

Presentació del llibre sobre el Club Marítim del Molinar de Llevant

2007-08-22T10:49:00.000-07:00

Aquesta imatge correspon a la presentació del llibre "Club Marítim del Molinar de Llevant: 90 anys d'història a la Badia de Palma". El llibre està escrit per albert Herranz i Tomàs Vibot. A la fotografia podem veure al president del Club, Rafel Vallespir, i els autors.

La presentació va ser el passat divendres dia 10 d'agost i l'acte, a l'esplanada del Club, va ser molt emotiu.

Es tracta del Club Marítim més vell de les Illes Balears i que encara està gestionat directament pels socis- no per cap empresa- i que té una forta vinculació amb el seu àmbit geogràfic (Es Molinar de Llevant, Palma) essent fins al punt que tots els habitants de la barriada se'l senten seu.

La següent fotografia és l'immens mosaic que na Xisca Noguera va fer amb les fotografies que va trobar dels socis del Club a través del temps.

Presentació plagueta número 8

2007-08-21T09:27:00.000-07:00

La presentació de la 8 plagueta

2007-08-21T09:19:00.000-07:00

El passat dilluns dia 13 es va presentar, com a aperitiu de les festes de Sant Magí (dia 19) a la barriada de Santa Catalina, la plagueta "El retaule de Sant Magí de Palma de Mallorca", de Gabriel Llompart.

La presentació es va fer dins l'església de la Immaculada Concepció (Sant Magí)i en terminar la seva exposició el pare Llompart va fer una explicació del retaule als presents que volgueren quedar-se com es pot veure a aquestes fotografies.

Dos comentaris que han sortit a la premsa

2007-08-20T03:40:00.000-07:00

Aquí vos deixam amb dos comentaris que han sortit a la premsa sobre les nostres publicacions.

Són dos articles publicats per Pere Capellà, el primer el dia 15 d'agost i el segon el 19 del mateix mes. Hem de dir que Pere no s'equivoca gens quan estableix una certa analogia entre les plaguetes d'Algaida i les del Raval. L'idea de les plaguetes va néixer farà uns anys a la Fira d'Algaida.

El retaule de Sant Magí

Sent una fascinació especial per les col•leccions de divulgació humanística en format plagueta, entre les quals hi destacaria les «Plaguetes d’història i cultura» promogudes per l’Ajuntament d’Algaida i les «Plaguetes del Raval» dirigides per Albert Herranz. La darrera entrega de la sèrie del Raval, dissenyada per l’editor esmentat, és obra del P. Llompart, per ventura l’autor que formalment més s’allunya del format d’El Moixet Demagog. El títol també en aparença és d’allò més tradicional i correcte, El retaule de Sant Magí de Palma de Mallorca, però les sis pàgines de contingut del plec són una aposta decidida a favor d’una visió cultural profunda, al marge de qualsevol prejudici ideològic, pensat des de la perspectiva d’aquells que defensen la necessitat de donar veu als intèrprets qualificats de la simbologia religiosa i dels codis interpretatius que sustenten qualsevol obra d’art. El retaule és només el pretext que ens permet aprofundir èpoques, condicions i problemàtiques socials, compromisos i l’evolució dels col•lectius ciutadans i les seves mentalitats. La història de Sant Magí es remunta a la persecució de Dacià, venerat pels penitents del segles XIV i XV, sobretot, un símbol d’aquells que durant segles han entès que cada nova problemàtica requereix respostes concretes i persones que arrisquin la seva vida amb la intenció de defensar aquests projectes. El retaule té també un component didàctic, atès que pretén divulgar aquells vessants més emblemàtics i significatius de la trajectòria del sant, tot passat per l’univers mental dels pintors del segle XVI, en el context de la contrareforma. Tot plegat contat ara per un historiador format en un temps en el qual l’imaginari social estava impregnat d’elements nacionalcatòlics i pensat perquè ho entengui una generació secularitzada i sense els coneixements ni l’experiència personal suficients per captar aquells components emocionals i racionals que la iconografia religiosa pretenia despertar. De la lectura del P. Llompart hom se n’adona de la constel•lació de tòpics que esperen de forma pacient algun investigador que ens ajudi a transitar amb més precisió per les històries i ens proposi una forma d’observar el passat més clara i creïble.

Pere Fullana. Historiador

90 anys d’història

Tomàs Vibot i Albert Herranz acaben de publicar una història il•lustrada del Club Marítim del Molinar de Llevant, tot coincidint amb la commemoració del noranta aniversari d’aquella entitat. Com podeu imaginar, es tracta d’una obra divulgativa, amb reproducció de fotografíes i documents d’època, tot plegat d’un interès extraordinari no només en clau interna, sinó des de la perspectiva de la història social de Palma. Per ventura allò més suggestiu d’aquest llibret, de 48 pàgines, és tot allò que apunta i un nombre significatiu d’interrogants que hom va anotant a mesura que llegeix les pàgines introductòries, d’aspecte asèptic i d’aparença estrictament narrativa. Tanmateix, estam davant una obra que és quelcom més que un simple document commemoratiu, perquè té la vocació testimonial i de denúncia d’un patrimoni ciutadà no reconegut i amb tendència a desaparèixer. La història tradicional, és a dir aquella partícula del passat que ha estat contat i escrit, ha estat terriblement injusta amb les classes populars i el seu entorn, sobretot perquè han estat eclipsats per la història del poder i per aquelles partícules considerades com a glamuroses o de primer nivell. D’aquesta manera tot allò que ha romàs més enllà de la segona fila no ha restat fixat en el disc dur de la memòria històrica, entre d’altres coses perquè no hem tingut la capacitat, com a país, de tenir un discurs plausible sobre el paper de la ciutadania considerada com a subalterna. Estam, doncs, davant una denúncia més de la nostra incapacitat per elaborar un discurs sobre el present que atorgui protagonisme a un seguit de submons vius que continuen passant desapercebuts. Vibot i Herranz tenen l’habilitat de recordar-nos un paisatge i ens acompanyen per unes rutes que ben bé valdria la pena recordar que persisteixen, i que ens associen a una Mallorca que manté vives les seves connexions amb el passat. La toponímia, els costums, la pesca, l’esport, l’estiueig, la indústria, la festa i la sociabilitat en clau de barriada, des del registre popular, esdevé un producte encisador i ajuda a restaurar el rostre d’unes figures i d’uns trets que els temps i les ideologies dominants han tingut cura d’esborrar, vull pensar que inconscientment.

Pere Fullana. Historiador.

Hola: som Edicions del Moixet Demagog!

2007-08-17T02:44:00.000-07:00

Com estau?

Sabem que el nostre nom és una mica complicat però va ser el nom que es va agafar farà ja més de 10 anys i que al llarg d'aquests anys ha anat publicat un material del més dispers i curiós que ha pogut.

A través d'aquest blogg anirem comentant de tot un poc, relacionat amb el món editorial i els llibres.

Ens llegim!

Germinal.