PETITS EDITORS, GRANS AMBICIONS

Aquest és el títol d'un article interessant d'André Schiffrin que Le Monde Diplomatique ha publicat a la seva edició d'octubre. Schiffrin parla de la importància de les petites editorials dins l'ecosistema editorial mundial.

Parla de com moltes vegades han estat aquestes les que s'han encarregat de donar veu a les idees crítiques en aquests temps on el 90% del món editorial està dominat per tres o quatre grups editorials.

L'article és interessant però, a part de repetir moltes de les idees que ja comenta a El control de la paraula (editat per Anagrama)i que estan una mica desfasades (és a dir, per exemple, la realitat d'Ordfront ha canviat molt en l'actualitat tot i que l'exemple no és dolent), on la cosa comença a tombar és quan parla de confiar o exigir a l'estat que s'encarregui de mantenir algunes editorials- quines, quins criteris-. Per als que propugnam un altre model de cultura confiar la cultura a l'estat és com confiar cegament en el mercat.

El que s'ha d'intentar és crear una societat crítica i activa que demandi- i de fet ho fa- aquestes edicions i no estaria malament que els que propugnen i defensen les petites editorials les fessin més cas i publicassin en elles demostrant que es pot prescindir de segons quins privilegis a favor d'una societat més lliure.

Les editorials han de participar d'una forma activa en la creació d'un teixit social i cultural lluny del mercat.

Dins la mateixa edició hi ha un interessant article de Christian Christensen titulat " Éxito sorpresa de documentales contestatarios" que entre altres coses parla de la productora New Brave Films i la seva web New Brave Theaters i ens parla d'un nou sistema de distribució- distribució allunyada de les majors- que apropa als espectadors als autors i fa als primers també ser copartíceps i coprotagonistes del fet cultural. Aquest sistema, aplicat als documentals, tal vegada es podria aplicar- adaptant-ho, a les editorials.

Nosaltres hem llegit els dos llibres de Schiffrin i els trobam interessants. De fet, el primer que va caure a les mans de la redacció editorial, L'edició sense autors,vàrem subratllar algunes línies. El segon no ens va donar el que esperàvem.