Ja ho diu en Sebastià Bennàssar al seu article d'avui dia 10 al Diari de Balears: el tema dels hàbits lectors és la " de mai acabar".
La veritat és que no tan sols és alarmant la manca de lectures en els estudiants universitaris. Als professors i mestres actuals també s'hi dóna.
No fa poc comentava amb un amic la sorprenent notícia d'un membre del jurat d'un premi de literatura de recent creació que no sabia qui era Paul Auster. La persona en qüestió era un conegut professor universitari. Si no coneix Paul Auster, que direm d'altres autors com Leavitt, Hall o John Fante?
Una altra cosa que crec que se li escapa és que la proliferació dels Sierra i Fabra vol dir que aquests al·lots només han llegit llibres quan lis han posat una pistola al cap (vulgo: llibre de lectura obligatòria).
Albert
L'article en qüestió:
Hàbits lectors?
Avui, com que no sabia molt bé sobre què havia d’escriure he decidit tornar a treure el tan amanit tema dels hàbits de lectura. La veritat és que no hi ha moltes coses noves per afegir a aquest tema si exceptuam algunes converses estivals amb els amics que sempre van molt bé. Però passa que aquestes converses moltes de vegades són amb amics mestres que, a més a més, fan classes a les facultats de magisteri i que, per tant, es dediquen a formar els nous mestres. I aleshores la qüestió dels hàbits de lectura sí que ofereixen paràmetres nous (i per descomptat desencoratjadors).
La meva amiga cada principi de curs demana la llista dels autors preferits als seus alumnes (universitaris, no fotem), amb la intenció que els llibres que més han agradat puguin formar part, juntament amb les seves propostes, de la llista de lectures de consens per treballar a l’aula. El resultat, confirmat per ella mateixa, va empitjorant d’any en any. «No sé si és millor que no sàpiguen què posar a la llista, o els noms que hi apareixen». I és que entre aquests noms hi abunda l’inefable Jordi Sierra i Fabra i subproductes literaris de l’estil. «Imagina’t, aquests són els que han d’ensenyar qualque cosa als nostres fills!» em diu la meva amiga escandalitzada mentre tirem avall una de les xocolates desfetes de la granja pallaresa del carrer Petritxol (sí, heu llegit bé, xocolata desfeta en ple agost, però és que aquest agost la cosa no dóna per a més). Jo no en tenc, de fills, però ella ja en té dos i està ben preocupada.
I mentre tot això passa les institucions estan ben preocupades i intentant començar un nou programa de difusió de la lectura, però si ho pensam bé la cosa és greu, perquè aquesta campanya no va acompanyada d’altres mesures més efectives, i quan em refereixo a mesures més efectives em refereixo a treure bazòfies televisives com tots els fulletons que es passen per les cadenes de televisió (atenció, amb els nostres diners, no fotem) i programar en prime time programes literaris de qualitat i interessants (i segur que n’hi ha, i si no basta recórrer al mestratge de Pivot i la televisió francesa). Clar que el risc és perdre les eleccions per culpa de totes aquestes hordes consumidores de fems a qualsevol hora —menjau merda, milions de mosques no poden estar equivocades.
Sigui com sigui, començam a tenir un problema. El nivell de l’educació en aquest Estat en àmbit general i en aquesta Comunitat en particular no és d’allò més òptim, i si els futurs mestres escriuen com he pogut veure aquests dies —i alerta que he vist alguns treballs dels considerats alumnes brillants— i els resultats de les enquestes lectores són el que són, necessitam mà de metge perquè la nostra educació ingressarà a la UVI. Per sort la consellera ha advertit de la necessitat d’un pla integral de lectura i per sort encara hi ha als nostres instituts i centres educatius professors i mestres de les fornades que creien en la seva feina, d’aquells que estaven entusiasmats per formar persones. Seria bo que al pla integral de lectura s’hi sumàs un pla de recuperació dels millors elements que tenim a les nostres aules, i que el seu exemple serveixi d’estímul.
Ara bé, si els pares dels nostres nens no llegeixen, si la nostra societat no llegeix, sabeu quin serà el nostre futur? Fer totes les feines que no voldran fer els europeus que sí llegeixen. El repte passa per la nova Europa i correm el risc de quedar a la cua. Malgrat la invasió de títols de Sierra i Fabra i companyia.
Sebastià Bennasar. Periodista
måndagen den 10:e september 2007
Prenumerera på:
Kommentarer till inlägget (Atom)

0 kommentarer:
Skicka en kommentar