Dos comentaris que han sortit a la premsa

Aquí vos deixam amb dos comentaris que han sortit a la premsa sobre les nostres publicacions.

Són dos articles publicats per Pere Capellà, el primer el dia 15 d'agost i el segon el 19 del mateix mes. Hem de dir que Pere no s'equivoca gens quan estableix una certa analogia entre les plaguetes d'Algaida i les del Raval. L'idea de les plaguetes va néixer farà uns anys a la Fira d'Algaida.

El retaule de Sant Magí


Sent una fascinació especial per les col•leccions de divulgació humanística en format plagueta, entre les quals hi destacaria les «Plaguetes d’història i cultura» promogudes per l’Ajuntament d’Algaida i les «Plaguetes del Raval» dirigides per Albert Herranz. La darrera entrega de la sèrie del Raval, dissenyada per l’editor esmentat, és obra del P. Llompart, per ventura l’autor que formalment més s’allunya del format d’El Moixet Demagog. El títol també en aparença és d’allò més tradicional i correcte, El retaule de Sant Magí de Palma de Mallorca, però les sis pàgines de contingut del plec són una aposta decidida a favor d’una visió cultural profunda, al marge de qualsevol prejudici ideològic, pensat des de la perspectiva d’aquells que defensen la necessitat de donar veu als intèrprets qualificats de la simbologia religiosa i dels codis interpretatius que sustenten qualsevol obra d’art. El retaule és només el pretext que ens permet aprofundir èpoques, condicions i problemàtiques socials, compromisos i l’evolució dels col•lectius ciutadans i les seves mentalitats. La història de Sant Magí es remunta a la persecució de Dacià, venerat pels penitents del segles XIV i XV, sobretot, un símbol d’aquells que durant segles han entès que cada nova problemàtica requereix respostes concretes i persones que arrisquin la seva vida amb la intenció de defensar aquests projectes. El retaule té també un component didàctic, atès que pretén divulgar aquells vessants més emblemàtics i significatius de la trajectòria del sant, tot passat per l’univers mental dels pintors del segle XVI, en el context de la contrareforma. Tot plegat contat ara per un historiador format en un temps en el qual l’imaginari social estava impregnat d’elements nacionalcatòlics i pensat perquè ho entengui una generació secularitzada i sense els coneixements ni l’experiència personal suficients per captar aquells components emocionals i racionals que la iconografia religiosa pretenia despertar. De la lectura del P. Llompart hom se n’adona de la constel•lació de tòpics que esperen de forma pacient algun investigador que ens ajudi a transitar amb més precisió per les històries i ens proposi una forma d’observar el passat més clara i creïble.


Pere Fullana. Historiador


90 anys d’història


Tomàs Vibot i Albert Herranz acaben de publicar una història il•lustrada del Club Marítim del Molinar de Llevant, tot coincidint amb la commemoració del noranta aniversari d’aquella entitat. Com podeu imaginar, es tracta d’una obra divulgativa, amb reproducció de fotografíes i documents d’època, tot plegat d’un interès extraordinari no només en clau interna, sinó des de la perspectiva de la història social de Palma. Per ventura allò més suggestiu d’aquest llibret, de 48 pàgines, és tot allò que apunta i un nombre significatiu d’interrogants que hom va anotant a mesura que llegeix les pàgines introductòries, d’aspecte asèptic i d’aparença estrictament narrativa. Tanmateix, estam davant una obra que és quelcom més que un simple document commemoratiu, perquè té la vocació testimonial i de denúncia d’un patrimoni ciutadà no reconegut i amb tendència a desaparèixer. La història tradicional, és a dir aquella partícula del passat que ha estat contat i escrit, ha estat terriblement injusta amb les classes populars i el seu entorn, sobretot perquè han estat eclipsats per la història del poder i per aquelles partícules considerades com a glamuroses o de primer nivell. D’aquesta manera tot allò que ha romàs més enllà de la segona fila no ha restat fixat en el disc dur de la memòria històrica, entre d’altres coses perquè no hem tingut la capacitat, com a país, de tenir un discurs plausible sobre el paper de la ciutadania considerada com a subalterna. Estam, doncs, davant una denúncia més de la nostra incapacitat per elaborar un discurs sobre el present que atorgui protagonisme a un seguit de submons vius que continuen passant desapercebuts. Vibot i Herranz tenen l’habilitat de recordar-nos un paisatge i ens acompanyen per unes rutes que ben bé valdria la pena recordar que persisteixen, i que ens associen a una Mallorca que manté vives les seves connexions amb el passat. La toponímia, els costums, la pesca, l’esport, l’estiueig, la indústria, la festa i la sociabilitat en clau de barriada, des del registre popular, esdevé un producte encisador i ajuda a restaurar el rostre d’unes figures i d’uns trets que els temps i les ideologies dominants han tingut cura d’esborrar, vull pensar que inconscientment.


Pere Fullana. Historiador.